La nit dels orígens
Sons de l'hivernacle
3er. disc
Crítiques
Entrevistes
Eduard Fontbona és pianista. Compon i interpreta les seves peces. Eduard Fontbona és llarguerut i els seus dits també, de pianista. Del rostre angulós li sobresurt un nas prominent que olora els llibres. Eduard Fontbona és un pianista que olora els llibres i que fa preguntes difícils.
Des que el conec sempre repeteix la mateixa frase abans de parlar o de fer una pregunta sobre poesia: "jo no hi entenc, però" i després sense avisar et posa contra l'espasa i la paret, com si desembeinés un dels sabres aristocràtics que pengen de les parets del seu pis a Barcelona, abans que tu et pugues adonar que estàs desarmat.
Com que no hi entén, diu, llegeix i va fent i cada vegada en sap més. Amb la música s'estalvia la modèstia i desplega el seu saber, però amb la mateixa cordialitat, sense més vanitat que l'estrictament necessària. S'asseu davant del piano, i com que és tan llarg s'ha d'encorbar, i apropa el nas a la partitura com si no volgués allunyar-se'n gaire, com si volgués ensumar la música abans de fer-la sonar.
Eduard Fontbona ha editat dos discos fins ara. El primer, "La nit dels orígens" i el segon, "Sons de l'hivernacle". Dues petites joies que no em canse d'escoltar. Amb Eduard Fontbona faré coses molt aviat i ja us ho explicaré, de moment, em venia de gust presentar-vos-el.
Text del poeta Pau Sif.
